Tub viu by NEUS PORREDON

BBRRRRRRRRUPPPDURUUUUP! Sortia merda aigualida, desfeta, digerida i redigerida, redirigida  amunt i avall del tub intestinal, fins que era treta a escopetades.

Doloroses punxades. Papallones assassines d’ales negres vellutades, i de ben segur cossos espantosos, lepidòpters  que volien romandre quiets en un arbre sense fulles. Però no, enlloc d’això van acabar donant pel cul… donant-me pel cul.

Era una merescuda incontinència fecal. Cagada abismal, caiguda brutal. Em sentia bruta.

XUUUUUUUUUUUFFFFFFFFF… Ara entra aigua del ruixador de la dutxa enfocat directe al forat del tub, mulla i remulla, fent relliscar les restes.

Esperat silenci intestinal. Fi dels moviments en massa i les recargolades. Sols tub. Sembla que ara sento una buidor plena.

GRRRRRRRRRRRRRR… Però… potser hauria d’ingerir sòlid en breus? O potser hauria d’esperar? Per una banda hauria de pensar que he perdut molt de líquid, i crec que diuen que mors deshidratada després de 24 sense aigua. Però per altra banda, m’imagino el tub encara irritat… potser no està preparat, i torna a l’atac. Quin merder!  

I mentre embadalida em miro la bossa d’arròs, sento ma mare cridar, no t’ho pensis tant, si et ve de gust no et farà mal.

Spread the literary love